TALLERS CIENTÍFICS A LA FACULTAT DE CIÈNCIES

Byadmin

QUÈ ENS DIU L’EDAT DELS PEIXOS?

CONCEPTE QUE ES TREBALLA

La determinació de l’edat dels peixos és un dels elements més importants per a l’estudi de la dinàmica de les poblacions. És la base per fer els càlculs que permeten conèixer el creixement, mortalitat, reclutament i altres paràmetres fonamentals de les poblacions de peixos. A partir de la lectura de l’edat de peixos a partir d’escates, es pretén introduir als estudiants en els principals conceptes de l’ecologia de poblacions i la seva aplicació en gestió i conservació.

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

Taller interactiu on els estudiants han de llegir l’edat d’un peix emprant escates i, a partir d’aquesta informació, respondre a diferents qüestions sobre característiques de la població a la que pertany el peix analitzat.

En primer lloc es fa una presentació teòrica sobre com determinar l’edat a partir d’estructures esquelètiques com escates i otòlits. Es demostrarà com obtenir aquestes estructures, quines formes poden presentar i com fer la lectura de l’edat.

Seguidament podran visualitzar diferents mostres d’ambdues estructures ja preparades mitjançant estereomicroscopis o un lector d’escates. Hauran de comparar les lectures i determinar l’edat de l’exemplar. També veuran diferents tipus d’escates i les dificultats del mètode com la troballa d’escates de regeneració que no permeten la lectura.

El darrer pas consisteix en, mitjançant programes de simulació, determinar la corba de supervivència i l’estructura d’edats de la població i el seu ús en gestió i conservació de les espècies.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ RELACIONADES

– Ecologia i conservació de peixos continentals a rius, llacs, embassaments i zones humides

– Invasions biològiques a les aigües continentals: rutes i vectors d’introducció, cicles vitals i impactes biològics

– Organismes d’aigua dolça com a indicadors biològics: algues, invertebrats i peixos

– Conservació i gestió d’ecosistemes aquàtics

– Ecologia estadística

Grups de recerca UdG: Grup de recerca en Ecologia aquàtica continental (GRECO), Grup de recerca en biologia animal: ictiologia.


Fes clic per ampliar la imatge

Descarrega d’arxiu



 


 

 

Byadmin

HIDROGEN, EL COMBUSTIBLE DEL FUTUR?

CONCEPTE QUE ES TREBALLA

En aquest taller veurem com es pot trencar la molècula d’aigua fent servir energia elèctrica. Com a resultat del trencament s’obtenen dos gasos: hidrogen i oxigen. Quan aquests dos gasos es combinen de nou, alliberen energia i com a producte s’obté només aigua. Per això es considera que és una energia neta. Si la combinació es fa dins una cel·la electroquímica es pot obtenir electricitat de forma controlada.

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

Es tracta d’un taller demostratiu en què en la primera part utilitzarem l’electricitat per trencar la molècula d’aigua i obtenir hidrogen i oxigen. Aquest procés és conegut com hidròlisi (de hydōr, aigua i lýsis, trencar) tot i que també es tracta d’una electròlisi (fer servir l’electricitat, elektron, per trencar). Veurem que la barreja d’aquests dos gasos és explosiva si hi ha una flama, pel que cal anar amb compte.

En la segona part del taller farem aquest mateix procés però en una cel·la, que separa per una part l’oxigen i per l’altra l’hidrogen. Aquests dos gasos s’acumulen en dos dipòsits.

A partir d’aquest moment ja no cal electricitat, pel que podem continuar sense estar connectats al corrent elèctric.

Utilitzant la mateixa cel·la, els dos gasos es tornen a combinar en un procés anomenat electròlisi inversa. Ara el que es forma és aigua i s’allibera energia elèctrica. En la cel·la l’hidrogen es separa en protons i electrons. Per això és necessari utilitzar un catalitzador. Els protons travessen una membrana que els posa en contacte amb l’oxigen, mentre que els electrons es veuen obligats a seguir un circuit. Al final del circuit, els electrons s’ajunten de nou amb els protons i l’oxigen per donar aigua.

El moviment d’electrons és el que anomenem corrent elèctric. Aquest corrent és capaç de fer funcionar un motor. Pot ser petit, com el que farem servir nosaltres, o molt gran, com el d’un cotxe o una indústria.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ RELACIONADES

Actualment s’està desenvolupant molta recerca en el camp de la química verda. Els seus objectius és trobar processos de síntesi més respectuosos amb el medi ambient. Una de les maneres és reduir la quantitat d’energia que cal per fer les reaccions, i estalviar reactius. Aquests objectius es poden aconseguir fent servir catalitzadors.

Al Departament de Química de la Facultat de ciències diversos grups treballen amb catalitzadors. El grup de catàlisi i sostenibilitat utilitza catalitzadors de ruteni i manganès que imitin processos que tenen lloc a la natura (biomimetització).

La recerca al Grup de Química Bioinspirada, Supramolecular i Catàlisi (QBIS-CAT) està dirigida a la síntesi de molècules que continguin ions metàl·lics de la primera sèrie de transició i que tinguin rellevància en biologia. També està interessat en dissenyar catalitzadors que permetin dividir la molècula d’aigua en O2 i H2, reproduint reaccions similars als que tenen lloc a la fotosíntesi.

El grup de catàlisi asimètrica utilitza metalls nobles per a la síntesi de productes d’alt valor afegit, com molècules que presentin activitat òptica i farmacològica. En aquestes síntesis s’utilitza CO i H2 per obtenir aldehids òpticament purs a partir d’olefines.


Fes clic per ampliar la imatge

Descarrega d’arxiu



 


 

 

Byadmin

TALLER DE LA DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS

CONCEPTES QUE ES TREBALLEN

1. Sensibilització sobre la problemàtica mediambiental associada al cicle urbà de l’aigua (que inclou extracció aigua del medi, potabilització, distribució, ús, recol·lecció en clavegueram, depuració i retorn al medi).

2. Contaminació de les aigües brutes (residuals).

3. Funcionament d’una estació depuradora d’aigües residuals.

4. Observació microscòpica dels microorganismes que intervenen en els processos biològics de depuració.

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

Taller demostratiu i interactiu per explicar el funcionament d’una depuradora d’aigües residuals.

Descripció del muntatge

Reproducció a petita escala d’una depuradora d’aigües residuals, un microscopi òptic, material didàctic amb fotografies dels bacteris que intervenen en el procés i un pòster on s’explica el cicle urbà de l’aigua.

Muntatge del taller

Demostració

Els visitants del taller reben una explicació teòrica sobre el cicle urbà de l’aigua, els contaminants de les aigües residuals i una demostració del funcionament d’una depuradora d’aigües residuals. El muntatge permet veure l’entrada d’aigua bruta al reactor, la barreja posterior amb els bacteris, la reacció bioquímica de depuració i la separació final dels bacteris de l’aigua neta. Els visitants també poden interaccionar amb el taller a través de l’observació d’una mostra del reactor biològic al microscopi òptic i la identificació dels diversos microorganismes que hi són presents.

Conceptes bàsics

Cicle urbà de l’aigua: recorregut que fa l’aigua per poder ser utilitzada per l’home en diferents usos: inclou l’extracció d’aigua del medi, la potabilització, distribució, ús, recol·lecció de les aigües brutes en clavegueram, depuració de les aigües i retorn al medi o reutilització.

Depuradora: Instal·lació on l’aigua bruta és sotmesa a la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics per reduir la concentració dels contaminants presents, que són les matèries en suspensió i diverses substàncies dissoltes (matèria orgànica i nutrients – principalment, nitrogen i fòsfor).

Microscopi: Instrument que permet observar objectes que són massa petits per a ser vistos a ull nu. El tipus més comú és el microscopi òptic, amb una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l’objecte.

Microorganismes: Organismes que només es poden observar amb el microscopi. A la natura els trobem en diferents entorns, incloent hàbitats en condicions extremes d’humitat, temperatura o pressió. Hi ha diversos microorganismes que poden produir malalties (patògens) i d’altres que s’utilitzen per processos biotecnològics: fermentació del pa, producció de begudes alcohòliques, depuració d’aigües residuals, etc. Nosaltres observarem aquests últims.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ RELACIONADES

Disseny, operació i control de processos avançats per al tractament biològic d’aigües residuals urbanes i industrials.

Grups de recerca de la Facultat de Ciències:

LEQUIA, Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (http://lequia.udg.cat)


Fes clic per ampliar la imatge

Descarrega d’arxiu


 

Byadmin

DESCOBRIM EL CULPABLE: LA IDENTIFICACIÓ AMB DNA

CONCEPTE QUE ES TREBALLA

Els marcadors moleculars són una de les eines més utilitzades en els estudis genètics, ja siguin forenses, de genètica de poblacions, mèdics o d’identificació de variants al·lèliques associades a malalties. En aquest taller s’utilitzen marcadors moleculars de DNA per a la identificació individual a partir d’una mostra de saliva com la que podria fer-se servir en la investigació d’un cas policial.

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

En aquest taller s’utilitzen les tècniques bàsiques del laboratori de genètica molecular per a fer una identificació individual. Aquestes metodologies inclouen l’extracció de DNA, l’amplificació per PCR dels marcadors moleculars i la visualització amb una electroforesi en gel d’agarosa (Fig.1).

Figura 1. Electroforesi d’agarosa. Cada carril és un individu diferent. Els individus 1, 2,3, 4, 5, i 8 coincideixen, i el 4 i el 7 també.

Mitjançant la comparació dels perfils que surten en aquesta electroforesi es pot comprovar la identitat entre una mostra problema i un sospitós. A més, a partir de les dades de freqüències al·lèliques de les persones analitzades es pot fer el càlcul de la fiabilitat de la prova i de la probabilitat que dues persones coincideixin per atzar. A més, es pot comparar aquest mètode amb el que utilitza l’FBI.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ RELACIONADES

Els marcadors moleculars són una eina genètica molt potent que s’utilitza en moltes línies de recerca. A la Facultat de Ciències els utilitzem per a estudiar la composició de poblacions bacterianes, per caracteritzar l’estructura de poblacions d’animals en perill com l’almesquera, la llúdriga o l’eriço clar; per ajudar en la gestió d’estocs de pesca de tonyina o de gamba roja, o per identificar la base genètica de canvis adaptatius d’espècies com el peix espinós. A més també es fan servir per aprofundir en l’estudi del desenvolupament i el diagnòstic del càncer, per identificar les rutes de síntesi del suro, i fins i tot per traçar les migracions humanes que van conduir a la distribució de les cabres domèstiques.


Fes clic per ampliar la imatge

Descarrega d’arxiu


 


 

 

Byadmin

TASTETS D’AIGUA

CONCEPTES QUE ES TREBALLEN

Alguns dels conceptes que es treballen són: Aigües minerals. Composició química. Interacció aigua-roca. Hidrogeologia. Aqüífers. Característiques geològiques del subsòl. Hidrogeología.

La composició de l’aigua mineral que es comercialitza com a aigua envasada és diferent segons la font o captació de procedència. Tot i que ens podria semblar que totes les aigües tenen el mateix gust, si afinem la percepció del seu sabor, podrem identificar els matisos que permeten diferenciar-les. També podrem relacionar la seva composició química amb les interaccions entre l’aigua i la roca que s’ha produït en el seu trànsit subterrani a través dels aqüífers.

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

A partir d’un conjunt d’aigües minerals seleccionades es proposa una activitat de “tast a cegues” realitzada amb “porrons”. La degustació permet descobrir petites diferències gustatives que demostren unes composicions químiques contrastades.

El taller s’acompanya de diversos panells on es descriuen els fonaments del flux subterrani i de la interacció química entre l’aigua i les roques; així com d’unes fitxes per a cadascuna de les aigües en que es mostra el tall geològic de la deu, una taula amb la seva composició química i els diagrames que permeten la classificació de les aigües en funció de la concentració dels ions majoritaris de cadascuna de les mostres. També es presenten mostres de les diferents roques que es troben en el context geològic de la font, la dissolució de les quals influeix en el gust de l’aigua.

L’objectiu final de l’activitat és correlacionar les “mostres problema” amb les fitxes que descriuen les característiques hidroquímiques i hidrogeològiques de cada font o captació.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ RELACIONADES

L’explotació i comercialització de les aigües minerals és una activitat de gran importància a les comarques gironines en la que cal considerar aspectes socials econòmics i mediambientals. Des d’un punt de vista científic requereix d’un coneixement del medi hidrogeològic i d’un seguiment permanent de la seva qualitat química i microbiològica. Aquests aspectes es poden relacionar amb els graus de Ciències Ambientals, Química o Biologia impartits a la Facultat de Ciències.

L’equip d’investigadors de l’Àrea de Geodinàmica del Departament de Ciències ambientals i el centre GEOCAMB (http://geocamb.udg.edu/) treballen des de fa molt temps en l’avaluació dels recursos hidrogeològics superficials i subterranis. Desenvolupen recerques en la caracterització dels aqüífers mitjançant anàlisis hidroquímics, isotòpics. També treballen en la determinació de la dinàmica dels fluxos subterranis i en la delimitació geomètrica de les formacions aqüíferes a partir de la cartografia geològica i la prospecció geofísica.


Fes clic per ampliar la imatge

Descarrega d’arxiu


 

 

Byadmin

FORMIGUES AL CAMPUS

CONCEPTE QUE ES TREBALLA

Poder determinar quina és la biodiversitat en qualsevol ecosistema implica la detecció, en el seu cas, captura, i determinació de les diferents espècies que hi viuen. Les formigues és un grup animal present a tots els ecosistemes terrestres i es consideren un dels grups enginyers dels ecosistemes. Primer hem de saber què trobem als ecosistemes i només podem conèixer la biodiversitat identificant les espècies. Al taller focalitzem les observacions en aquest grup animal.

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

Es tracta d’un taller interactiu en el que l’estudiant ha de manipular amb les eines adients petits artròpodes per fer muntatges en sec i posteriorment la seva identificació.

Primer es plantegen les diferents tècniques de captura de petits artròpodes epigeus. Alternativament es pot intentar la captura d’alguns individus de les espècies de formigues que hi ha al campus. També es pot estalviar aquesta primera part oferint a l’estudiant individus ja capturats i fixats en alcohol.

S’ofereix a l’estudiant dos obreres de dues espècies diferents i de diferent mida. S’explica com es fa el muntatge en sec d’aquests individus amb l’ajuda de pinces suaus i de rellotger, d’agulles entomològiques, minúcies de cartró, goma aràbiga i microscopi estereoscòpic. L’estudiant ha de fer el muntatge de les formigues.

Una vegada fet el muntatge en sec l’estudiant ha de determinar les espècies que té al davant amb l’ajuda d’una clau dicotòmica específica de les espècies de formiga més comunes de la ciutat de Girona i del campus de Montilivi. Haurà de detectar i identificar els caràcters anatòmics d’aquests insectes per avançar a la clau.

Després de la determinació, l’estudiant ha de fer les etiquetes de captura i identificació que afegirà al muntatge.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ RELACIONADES

Les que desenvolupen al Grup de Recerca en Pertorbacions Ecològiques i Comunitats Animals Terrestres (GR-PECAT):

Estudi de l’impacte de diverses pertorbacions (canvi climàtic, canvi d’usos del sòl, incendis forestals, invasions biològiques,…) en ecosistemes terrestres focalitzant les observacions en les formigues i els ocells.


Fes clic per ampliar la imatge

Descarrega d’arxiu

 


 

 

Byadmin

EL BATEC DEL RIU

CONCEPTE QUE ES TREBALLA

El riu és un ecosistema viu, que té el seu propi metabolisme marcat pels processos de fotosíntesi i respiració que hi tenen lloc. En un riu de poc cabal i aigües somes (com la majoria de rius Mediterranis i rius de capçalera) els majors responsables del metabolisme fluvial són els organismes microbians que viuen adherits a diferents superfícies del llit del riu com pedres, còdols, fullaraca, sediment. Aquests microorganismes formen una estructura compacta anomenada biofilm, i estan embolcallats per una matriu bàsicament formada per polisacàrids.

Esquema dels components d’un biofilm fluvial

Les comunitats microbianes (algues, bacteris, fongs i protozous) que viuen enganxades sobre les pedres dels rius són responsables de bona part dels canvis en la qualitat de les aigües. Quan hi ha un excés de concentració de nutrients inorgànics (tals com fosfats i nitrats) i molta llum incident, s’accelera el metabolisme de les algues produint grans fluctuacions en les concentracions d’oxigen entre el dia i la nit i també es produeix un augment de la biomassa algal. Quan en canvi hi ha una entrada de material orgànic per exemple procedent de residus de depuradora o d’activitats industrials que generen compostos orgànics, s’acceleren les reaccions de descomposició i s’afavoreix el creixement d’organismes heterotròfics.

Exemple d’evolució en la concentració d’oxigen dissolt en un experiment amb rius artificials.

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

En aquest taller es mostren tres aquaris on hi ha al fons de cada aquari pedres recollides del riu i colonitzades per comunitats microbianes que formen el biofilm. En el primer aquari l’aigua té unes concentracions de nutrients baixes simulant un riu de muntanya o de capçalera. En el segon aquari hi ha unes concentracions de nutrients molt més elevades simulant un tram amb entrada de nutrients (per exemple per activitat urbana). En el tercer aquari hi ha unes concentracions de matèria orgànica elevades.

Es disposa d’un oxímetre i d’un pHmetre de camp per a mesurar l’oxigen i el pH dels tres aquaris. Es mostra una Figura amb l’evolució diària d’aquests dos paràmetres que correspondrien a cada un dels aquaris. Cal identificar quina figura correspondria a cada aquari i la mesura puntual d’oxigen i pH hi pot ajudar. Es mostren exemples amb dades reals de l’evolució de l’oxigen dissolt en diferents ecosistemes aquàtics.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ RELACIONADES

L’estudi del metabolisme dels ecosistemes aquàtics permet entendre el cicle de nutrients (bàsicament C, N i P) i els processos de transformació i reciclatge que hi tenen lloc. A l’Institut d’Ecologia Aquàtica s’investiga l’efecte del canvi climàtic (escalfament, sequera) i pol·lució en el metabolisme d’ecosistemes aquàtics (rius, llacunes) i es fa èmfasi en la relació amb la diversitat i estructura de les comunitats responsables d’aquest metabolisme (microorganismes del bioflm, comunitats del plàncton, invertebrats bentònics). (http://www.udg.edu/iea).


Fes clic per ampliar la imatge

Descarrega d’arxiu


 

 

Byadmin

EL LABORATORI DE LES OLORS

CONCEPTE QUE ES TREBALLA

En aquest taller es mostra la utilització de la destil·lació per arrossegament de vapor per extreure un oli essencial. Així mateix es representen els compostos responsables de les propietats medicinals i olfactives de diverses plantes medicinals mitjançant models moleculars, cosa que permet identificar els diferents grups funcionals presents en aquests compostos. A més, s’introdueix el concepte d’estereoisomeria i, en particular, del que són enantiòmers a través de la representació de dues molècules que són la imatge especular una de l’altra.

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

El Laboratori de les Olors consta, per una part, d’un taller pràctic en el que es mostrarà el procediment d’extracció de l’oli essencial de la canyella, el cinamaldehid. Aquest procediment consta d’una destil·lació per arrossegament de vapor i d’una extracció líquid-líquid. Per una altra part, s’exposaran plantes, flors i fruits i s’indicarà quina és la principal molècula responsable de les característiques més importants que presenten cadascuna d’aquestes plantes, flors i fruits. Cadascuna d’aquestes molècules es representarà utilitzant models moleculars. Això serà útil per poder identificar els diferents grups funcionals presents en aquestes molècules i també per explicar als estudiants la relació entre l’estructura i les propietats d’aquests compostos. Per exemple, es representaran les molècules responsables de l’olor de menta i de comí de prat, que tenen la particularitat de ser la imatge especular una de l’altra. Això permetrà introduir als estudiants el concepte d’estereoisomeria i, més específicament, del que són enantiòmers.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ RELACIONADES

Aquest taller està relacionat amb la investigació centrada en el desenvolupament de nous compostos bioactius. Les propietats biològiques d’un compost estan relacionades amb els grups funcionals que conté i amb la seva orientació en l’espai. Aquestes dues característiques estan implicades en la interacció d’aquest compost amb la diana biològica. Aquesta diana pot ser, per exemple, la bicapa lipídica d’una membrana cel·lular o un receptor expressat en la superfície d’una cèl·lula. El grup LIPPSO és un dels grups de la UdG que centra la seva recerca en aquest àmbit. Concretament, la investigació principal del LIPPSO s’emmarca en el disseny i la síntesi de compostos amb activitat antimicrobiana que puguin ser útils pel tractament de malalties de plantes amb importància econòmica i contra les quals no existeixen pesticides eficaços. En particular, el LIPPSO estudia l’ús de pèptids antimicrobians com a nous pesticides. Aquests pèptids presenten una combinació d’aminoàcids catiònics i hidrofòbics idònia per a la seva interacció amb la membrana bacteriana. Fins al moment, s’han identificat pèptids amb una elevada activitat i que són bons candidats com a nous pesticides.


Fes clic per ampliar la imatge

Descarrega d’arxiu




 

 

Byadmin

ELS MICROORGANISMES DEL NOSTRE ENTORN

CONCEPTE QUE ES TREBALLA

El taller permet una primera presa de contacte amb els microorganismes que es poden cultivar a partir de diferents mostres obtingudes del nostre entorn quotidià. Amb l’objectiu de poder experimentar varis conceptes bàsics en microbiologia, en aquest taller l’estudiant podrà familiaritzar-se amb els aspectes següents: l’abundància i ubiquitat de microorganismes, la diversitat de fomes presents, la mida microscòpica de les seves formes cel·lulars i la capacitat de modificar les condicions físiques y químiques del seu entorn per mitjà de l’activitat metabòlica.

Figura 1. Imatge d’una placa de cultiu (medi nutritiu) on s’observa el creixement de diferents colònies de microorganismes (bacteris i fongs filamentosos – les colònies aèries de marge filamentós). Aquest resultat s’ha obtingut després d’un mostreig de l’aire en un espai interior amb presència de persones per mitjà de ventilació forçada i el corresponent temps d’incubació (3 dies a 30ºC).

DESCRIPCIÓ DEL TALLER

Taller bàsicament demostratiu en el qual es visualitzen els resultats de diferents tècniques de cultiu aplicades a mostres ambientals de l’entorn proper i del propi cos. L’observació macroscòpica dels microorganismes cultivats ens aporta informació en relació a la seva abundància, diversitat (que es fa palesa per les diferents morfologies colonials) i activitat metabòlica desenvolupada, que en ocasions pot produir transformacions observables (color, podridura, etc.) als suports on es dóna el creixement. Per mitjà d’observacions microscòpiques, els participants poden experimentar la seva mida microscòpica, i alhora, la diversitat de formes cel·lulars existents. D’altra banda, l’estudiant podrà participar activament en la realització d’una preparació microscòpica per mitjà d’una tècnica simple i ràpida a partir d’una colònia d’un microorganisme innocu, i en cultiu pur, disponible per a l’ocasió.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ RELACIONADES

Els diferents aspectes treballats al taller són conceptes i/o operacions (manipulacions) de base en el treball amb microorganismes. Específicament, els conceptes de diversitat i ubiqüitat són pilars del coneixement i en moltes ocasions objectes d’estudi de l’àrea de coneixement de l’ecologia microbiana. Aquesta és la línia general d’investigació que es duu a terme al grup de recerca de microbiologia de la facultat de Ciències, el grup d’Ecologia Microbiana Molecular (gEMM) adscrit a l’Institut d’Ecologia Aquàtica. El grup de recerca desenvolupa estudis en el marc de la ciència bàsica, i en ocasions d’aspectes més aplicats, on el coneixement de la diversitat i abundància de grups presents a les comunitats de microorganismes és un factor clau per poder comprendre aspectes relacionats amb la seva dinàmica, activitat i impacte d’aquests en els cicles biogeoquímics.


Fes clic per ampliar la imatge

Descarrega d’arxiu